Buff Èpic Trail www.buffepictrail.com (CAT,CAS,ENG)

Al acabar la Ultra Núria-Queralt vaig decidir, amb molta pena, sacrificar l'Ultra Cadí per fer la Buff Èpic Trail, ja no hi havia marxa enrere...

Divendres, direcció Barruera, recollida del dorsal, roda de premsa dels grans, briefing per confirmar que farà molt mal temps i cap a dormir a les afores amb la furgo, evitant el soroll de la festa major del poble i així poder descansar bé.
Les 6h, em desperto després d'haver dormit malament, hem evitat la festa major de Barruera però no la del cel, llamps, trons, una tempesta descomunal !!

Tot preparat, la gran cursa a punt de començar. L'abraçada emocionada de sempre Pre-cursa amb l'Elisa, paraules de força amb el Campru, la Núria i el Pau i a les 7h, gaaaaassssssssss !!!!!!

Els primers kilòmetres són distrets, agafo bon ritme seguint els primers i disfrutant d'un paisatge que promet molt. Davant meu la Francesca Canepa, la Julia Böttger, el Pau Bartoló, el Jordi Campubí, la Núria Picas, l'Iker Carrera i tot un seguit de corredors que tenim ganes de menjar-nos el recorregut sencer!!

Enfilem cap a la Vall d'Erill on hi trobem el primer avituallament i de seguida 1200 m+  fins arribar a Coll de Senet on ens enganxa la primera tempesta, fred, vent, llamps, trons... espectacular! Però m'abrigo i a seguir, tot just són les 9h i encara queda moooolta guerra.

Baixada pronunciada, molt maca, fins arribar al refugi de Conangles on m'hi trobo l'Elisa, la Susanna, els Jordis, la Maria i l'Oriol. Com sempre això em dóna ales.

Toca seguir, ve una forta pujada cap a Port de Rius, se'm fa dura però la bellesa del paisatge em fan anar avançant amb alegria. Anem alterant-nos amb la Marta Riba, lluitant per la tercera posició. La Picas i la Canepa s'han apoderat de les 2 primeres posicions.

Un cop a dalt gran baixada fins a Port de Ressec, trobo que la cursa està sent molt i molt tècnica. Abans d'arribar a l'avituallament ja sento l'estella sonar i de seguida sé que la meva cosina amb el Jordi i els nens m'estan esperant, que grans que són!!!

Seguidament ve una forta pujada, preciosa, per acabar arribant al Parc del Refugi Colomers i d'aquí un pujar baixar pels Refugis Saboredo i el d'Amitges, entrant dins del Parc Nacional d'Aigüestortes, quins llacs, quines muntanyes, és senzillament espectacular. 

Estic a punt d'arribar al km 60 i vaig cansada, però la immensitat del què m'envolta em fa córrer feliç. Al Refugi de Saboredo m'hi trobo un gran avituallament, m'animen incondicionalment, em donen una bona sopa i endavant que encara queda!!!

La Marta va per davant meu, sembla que la tercera posició la tinc difícil, però sincerament, el meu objectiu, la meva il·lusió en aquesta cursa és acabar-la i aquí estic!!

Després d'unes 10h corrent arribo a Espot, psicològicament és molt important, km 68. De lluny ja veig l'Elisa acompanyada del meu pare i la Montse, m'emociona veure'ls, els omplo de petons i abraçades. Ells de fotos, d'ànims, de sèmola i a seguir!!! És important l'energia que em donen i més amb la pluja que comença a caure...

Venen dues pujades molt dures, la primera és de bon fer i em distrec amb els llamps i els trons que cauen damunt meu, tot un espectacle. La segona i abans d'arribar a l'estany Gento se'm fa duríssima i no sé si és degut a l'alçada, el cansament o l’estómac, que arribo fosa, marejadíssima i el cap em dóna mil voltes, tot això acompanyat d'una espessa boira que no em deixa veure absolutament res.

Els responsables mèdics de l'avituallament em miren la pressió, el sucre i em tenen una bona estona parada mentre els 2 Jordis em cuiden fantàsticament bé després de pujar caminant al complicat control d'estany Gento. 

  

Finalment segueixo, em queden uns 23 km i em dóna la sensació que ja ho tinc.

Definitivament ja he perdut la Marta Riba, anava molt forta.

Surto de nit, el frontal i el Jordi seguint-me els passos per si em passa res, segueixo una mica col·locada.

Una primera pujada, es fa be la ultima em dóna la sensació que no acaba mai i que en comtes de pujar em tira enrere, és duríssima, estic esgotada, no puc més, són la 1h de la nit i la pluja no hi ajuda gaire. A mitja pujada els de l'organització em paren per dir-me que degut al mal temps aturen la cursa i que només arribarem a meta els 17 que ja hem passat l'estany Gento, increïble!!

Finalment Port de Rus i a partir d'aquí uns 10km de baixada llarguíssims que em portaran a meta per abraçar novament a l'Elisa, l'abraçada més esperada de totes, estic fosa!

Després de més de 20h lluitant amb la pluja, el vent, la boira i els llamps i els trons fent acte de presència constantment, veig la llum de Barruera indicant-me la fi de la cursa més dura que he fet fins el dia d'avui.

Arribo a meta, ara si, emocionada i feta pols m'abraço feliç per haver acabat la Buff Èpic Trail, brutal!!

4a posició femenina, contentíssima. I tal com diu el nom de la cursa, Èpic, 5 noies de 17 hem acabat la cursa!!!Però dir-vos, que mai, absolutament mai, havia patit tan i tan!!!!

Donar les gràcies a l'organització Buff, el voluntaris i els incondicionals de tota la cursa pel bon tracte abans, durant i després dels 106 kms.

Mil gràcies al meu pare, a la Montse, cosinets (som un sol cor) i Jordi per ser-hi i fer-me avançar en els moments més difícils.

Núria, novament, gràcies per tantes atencions abans i després de la cursa, durant només t'he vist els 5 primers kilòmetres...haurem de fer més Montserrat juntes! 

M'agradaria mencionar i felicitar al meu company d'equip Vèrticrunners, Jordi Camprubí, per la increïble cursa que ha fet i per formar part dels 10 primers de la general.

Elisa, com sempre, per tu, de fet totes les curses són de les 2. És injust que l'avituallament perfecta que em fas i tot el què fas per mi sempre estigui a la meva ombra, GRÀCIES, ETS UNA CRACK.

Vèrticrunners, Compressport, i al Ferran de Vertical (uns pals Ferrino i un frontal Silva, simplement perfectes), gràcies per confiar amb mi.

  

ENDAVANT, SEMPRE ENDAVANT!!

BUFF ÈPIC TRAIL:

Al terminar la Ultra Núria-Queralt decidí, con mucha pena, sacrificar el Ultra Cadí para hacer la Buff Èpic Trail, ya no había marcha atrás ... Viernes, dirección Barruera, recogida del dorsal, rueda de prensa de los grandes, briefing para confirmar que hará muy mal tiempo y a dormir a las afueras con la furgo, evitando el ruido de la fiesta mayor del pueblo y así poder descansar bien. Las 6h, me despierto después de haber dormido mal, hemos evitado la fiesta mayor de Barruera pero no la del cielo, rayos, truenos, una tormenta descomunal !!

Todo preparado, la gran carrera a punto de empezar. El abrazo emocionada de siempre Pre-carrera con Elisa, palabras de fuerza con el Campru, Nuria y Pau. Y a las 7h, gaaaaassssssssss !!!!!!

Los primeros kilómetros son de fácil llevar, cojo un buen ritmo siguiendo los primeros y disfrutando de un paisaje que promete mucho. Ante mí Francesca Canepa, Julia Böttger, Pau Bartoló, Jordi Campubí, Núria Picas, Iker Carrera y toda una serie de corredores que tenemos ganas de comernos el recorrido entero !!

Enfilamos hacia el Valle de Erill donde encontramos el primer avituallamiento y enseguida 1200 m + hasta llegar a Coll de Senet donde nos descarga la primera tormenta, frío, viento, rayos, truenos ... espectacular! Pero me abrigo y a seguir, apenas son las 9h y aún queda muuuuucha guerra.

Bajada pronunciada, muy bonita, hasta llegar al refugio de Conangles donde me encuentro Elisa, Susanna, los Jordis, Maria y Oriol. Como siempre esto me da alas.

Toca seguir, viene una fuerte subida hacia Port de Rius, se me hace dura pero la belleza del paisaje me hacen ir avanzando con alegría. Vamos alterándose con Marta Riba, luchando por la tercera posición. La Picas y la Canepa se han apoderado de las 2 primeras posiciones.

Una vez arriba gran bajada hasta Port de Ressec, encuentro que la carrera está siendo muy, muy técnica. Antes de llegar al avituallamiento ya siento la campana sonar y enseguida sé que mi prima con Jordi y los niños me están esperando, que grandes que son !!!

Seguidamente viene una fuerte subida, preciosa, para acabar llegando al Parque del Refugio Colomers y de ahí un subir bajar los Refugios de Saboredo y el de Amitges, entrando dentro del Parque Nacional de Aigüestortes, qué lagos, qué montañas, es sencillamente espectacular . Estoy a punto de llegar al km 60 y voy cansada, pero la inmensidad de lo que me rodea me hace correr feliz. El Refugio de Saboredo me encuentro un gran avituallamiento, me animan incondicionalmente, me dan una buena sopa y adelante que todavía queda !!!

Marta por delante de mí, parece que la tercera posición la tengo difícil, pero sinceramente, mi objetivo, mi ilusión en esta carrera es terminarla y aquí estoy !!

Después de unas 10h corriente llego a Espot, psicológicamente es muy importante, Km 68. De lejos ya veo Elisa acompañada de mi padre y Montse, me emociona verlos, los lleno de besos y abrazos. Ellos de fotos, de ánimos, de sopa de sémola y a seguir !!! Es importante la energía que me dan y más con la lluvia que empieza a caer ...

Vienen dos subidas muy duras, la primera es de buen hacer y me distraigo con los rayos y los truenos que caen sobre mí, todo un espectáculo. La segunda y antes de llegar al lago Gento me hace durísima y no sé si es debido a la altura, el cansancio o el estómago, que llego fundida, mareadísima y la cabeza me da mil vueltas, todo ello acompañado de una espesa niebla que no me deja ver absolutamente nada.

Los responsables médicos del avituallamiento me miran la presión, el azúcar y me tienen un buen rato parada mientras los 2 Jordis me cuidan fantásticamente bien después de subir andando al complicado control de Estany Gento. Finalmente sigo, me quedan unos 23 km y me da la sensación de que ya lo tengo.

Definitivamente ya he perdido Marta Riba, iba muy fuerte.

Salgo de noche, el frontal y el Jordi siguiéndome los pasos por si me pasa nada, sigo un poco colocada.

Una primera subida esta bien pero la ultima me da la sensación de que no acaba nunca y que en vez de subir me tira para atrás, es durísima, estoy agotada, no puedo más, es la 1h de la noche y la lluvia no ayuda mucho. A media subida los de la organización me paran para decirme que debido al mal tiempo detienen la carrera y que sólo llegaremos a meta los 17 que ya hemos pasado el lago Gento, increíble!!

Finalmente Port de Rus ya partir de ahí unos 10km de bajada larguísimos que me llevarán a meta para abrazar nuevamente a Elisa, el abrazo más esperado de todas, estoy fundida!

Después de más de 20h luchando con la lluvia, el viento, la niebla, los rayos y los truenos haciendo acto de presencia constantemente, veo la luz de Barruera indicándome el fin de la carrera más dura que he hecho hasta el día de hoy.

Llego a meta, ahora sí, emocionada y hecha polvo me abrazo feliz por haber terminado la Buff Èpic Trail, brutal !!

4a posición femenina, contentísima. Y tal y como dice el nombre de la carrera, Èpico, 5 chicas de 17 hemos acabado la carrera !!! Pero deciros, que nunca, absolutamente nunca, había sufrido tanto !!!!

Dar las gracias a la organización Buff, los voluntarios y los incondicionales de toda la carrera por el buen trato antes, durante y después de los 106 kms.

Mil gracias a mi padre, a Montse, primos (som un solo cor) y Jordi por estar ahí y hacerme avanzar en los momentos más difíciles.

Nuria, nuevamente, gracias por tantas atenciones antes y después de la carrera, durante sólo te he visto los 5 primeros kilómetros....jajajjajaa.. tendremos que hacer más Montserrat juntas!

Me gustaría mencionar y felicitar a mi compañero de equipo Vèrticrunners, Jordi Camprubí, por la increíble carrera que ha hecho y por formar parte de los 10 primeros de la general.

Elisa, como siempre, por ti, de hecho todas las carreras son de las 2. Es injusto que el avituallamiento perfecto que me haces y todo lo que haces por mí siempre esté a mi sombra, GRACIAS, ERES UNA CRACK.

Vèrticrunners, Compressport, y al Fernando de Vertical (unos palos Ferrino y un frontal Silva, simplemente perfectas), gracias por confiar en mí.

ADELANTE, SIEMPRE ADELANTE !!

BUFF ÈPIC TRAIL:

After the Ultra- Núria - Queralt I decided, with great sadness, sacrifice Ultra Cadi for the Buff Epic Trail, there was no turning back ... Friday, we went straight to Barruera, race bib hand out, press conference with the great runners, the briefing confirm us that we will have a very bad weather and go outside with the van to sleep and avoiding noise festival village.

6 o'clock in the morning, I wake up after sleeping poorly, I have avoided most Barruera’s party but not the sky’s party,…… thunder, lightning,…… a huge storm !!

All ready, the big race is going to begin. The excited hug always Pre-race with Elisa, words of strength with Campru, Nuria and Pau. And at 7am, goooooooooooooo !!!!!!

The first few kilometers are easy to carry, I get a good pace following the first runners and enjoying scenery that I can see that it’s gonna be amazing. In front of me there’s Francesca Canepa, Julia Böttger, Pau Bartolo, Jordi Campubí, Nuria Picas, Iker Carrera and the runners that wants to finish the race and finish the whole route!!

We go straight to “the Valley of Erill” where we find the first refreshment station and then 1200 m + up to “Coll de Senet” where we receive the first storm, cold, wind, lightning, thunder ... spectacular! It’s cold, I put on the some clouth, it’s just 9am, and there’s still a lot of war to play.

Going downhill, very nice, I arrive to “the refuge of Conangles” where are Elisa, Susanna, both Jordis, Maria and Oriol.  See them always gives me wings.

I have to keep moving on and climb to “Port de Rius”, it’s hard, but the beauty of the landscape makes me go forward with joy. I’m fighting with Marta Riba for third place. Picas and Canepa have taken over the first 2 positions.

After arrive to the top it’s time to go down again to Port of Ressec, these race it's very, very technique. Before arriving to the next refreshment, I hear the bell’s cow that my cousin Jordi is ringing like crazy. So I’m arriving where he is with Susanna and the kids. I love that sound, how awesome they are!!

And then a hard uphill part is coming, but so beautiful, till I arrive at “Parc Refugi Colomèrs” and then go up, down, and up again to the huts of Amitges and Saboredo, going thought the Aigüestortes National Park, full of lakes and mountains, it’s an amazing place. I almost reach the kilometer 60 and I tired, but the hugeness of what I see, makes me run happy.

In Saboredo hut there’s a big refreshment, the volunteers encourage me unconditionally, they give me a very good hot soup and I have to move on, there’s still a lot to run!!!

Marta is ahead from me, it seems that the third position it’s going to be difficult, but honestly, my goal, my dream,  is to finish this race and here I am !!

After a 10 hours running I arrive to “Espot”, it’s a very important and psychological point, it’s in the 68 kilometer. I can see my father with Elisa and Montse, I'm excited to see them. I give them all the hugs and kisses I can. They take my photos, give my some words of encouragement, “semola” soup and I continue the race!!! It is important for me to receive this energy especially now that starts raining ………….

Now two very hard up hills are coming, the first It’s pretty good to carry, the thunders and lightning keep my mind away from this tough race, it’s spectacular. The second and before the next refreshment in “Estany Gento” becomes a very hard part and I don’t know it`s because of the altitude, fatigue or the stomach, but I arrive there very sick, surrounded by a deep fog.

The medical assistants take care of me, they control my pressure, my sugar in blood and make me stay resting for a long time, to see how I am reacting. While Jordi Costa and Jordi LLeonart are taking good care of me, they are awesome!! Finally decide to keep going, there’s only 23 km left and I’m feeling I almost got it. Definitely I have lost Marta Riba, she was running so strong.

It’s night already, I open my Silva light, and I start running again with Jordi Lleonart following my steeps he will be there in case my health will get worse, the doctors prefer it this way, I’m still a little bit dizzy.

The first uphill it’s ok but the last one never ends, instead of going up I feel like I’m falling back, it’s so tough. I'm exhausted, I can’t anymore, it’s 1 o’clock and the rain doesn’t help at all. Halfway up the endless hill the organization stop me to say me that because of bad weather they decided to stop the race and the only ones who will be able to reach the end are going to be 17 runners, who have already passed “Estany Gento”, unbelievable !!

Finally “Port de Rus” and from there a very long 10km descent that will take me to Elisa's hug, the most aspected hug of the entire race!

After more than 20 hours battling with rain, wind, fog, lightning and thunder constantly, I see Barrueras's lights motioning to most tough race I've ever done.

I get to goal, now I'm so tired but excited and happy to have finished the Buff Epic Trail, amazing !!

4th Female Position. I'm thrilled. And as the name of the race say, EPIC, 5 women of the 17 runners have finished the race!!! They all say they have never, ever have suffered that much !!!!

Thanks to the Buff Organization, volunteers and fans of all race for the good treatment before, during and after 106 kms.

Many thanks to my father, Montse, cousins (Som un sol Cor) and Jordi for being there and making me move forward in the most difficult moments.

Nuria, again, thanks for all the attention before and after the race, I have seen only during the first 5 kilometers …..hahahah… we will have to do more Montserrat together!

I would like to mention and congratulate my team mate Vèrticrunner, Jordi Camprubí, for the amazing race he has done and for being part of the first 10 finishers.

Elisa, as always, for you, in fact all the races are from both, it's unfair that the perfect refreshment that you do and all that you do for me it's always in my shadow, THANK YOU YOU'RE AWESOME !!

Vèrticrunners, Compressport, and Fernando Vertical (Ferrino sticks and a Silva light, just perfect), thanks for trust in me.

KEEP MOVING ON, ALWAYS MOVING ON !!