Amb l'Emmona en ment i amb
el descans de Menorca i les Festes de St.Joan al cos, tocava preparar l'UT de
Núria-Queralt. Més que preparar, mentalitzar-me pels 92 km i els 5500M+, no
tenia temps material per fer pràcticament cap entrenament físic.
O sigui que, quatre
rutines i fer la bossa per marxar divendres cap a Núria a dormir. Estirar
cames, relaxar musculatura, descans, menjar bé i beure molta aigua.
Em notava una mica fora de
cursa, les vacances m'havien fet desconnectar tant que em costava pensar que havia
de competir de nou. Havia de posar-me les piles, mentalitzar-me...
Dissabte a les 8h em sona
el despertador, els nervis de sempre comencen a notar-se. La música motivant de
sempre m'ha fet entrar en situació. Farà calor?
Obro la finestra de l'habitació,el
primer que veig és el cel blau, la meva pregunta es respon ràpidament. També
puc visualitzar l'arc de sortida i els primers participants voltant per baix,
tinc ganes de córrer, ara ja si!!!!
Baixo a buscar el dorsal i
a esmorzar, m'haig d'alimentar bé que durant la cursa menjo poc i tinc moltes
hores per endavant.
Em
donen el dorsal número 5, m'agrada....a veure si m'ajudarà a fer una bona cursa.
La
cursa comença a les 10h i mitja hora abans arriben el Josep i la Rosa per
fer-me costat a la sortida, aquestes coses són les què fan que valgui la pena
patir tant. Ens fem quatre fotos amb l'Elisa i companyia i a punt!
Preparada
per la sortida, amb trobo amb el Pau Capell, gran company i millor persona, el
Xavi Garcia de Compressport, la Judit Lamas, la Marta Prat, l'Alba Carbonell...hi ha
un gran ambient, m'agrada. Preparats,llestos i gaaaaaasssssssss!!!!! Només
sortir em cau l'ampolla d'aigua i haig de retrocedir 20m per després fer un
treball anaeròbic que em deixa completament fatigada, recuperar posicions i establir
meu ritme de cursa. Comencem bé....
Sortim
de Núria i comencem a pujar amunt, és una mica més llarg del què em pensava i
les meves cames no tiren però vaig avançant, no tinc bones sensacions, avui
patiré, l' Emmona es fa notar.
Comença la baixada, un paissatge preciós, passem
pel Refugi Corral Blanc amb la Judit Lamas, anem a un ritme alt. Seguim baixant
per tornar a pujar fins l'avituallament de Nevà on m'hi trobo l'Elisa esperant
com sempre nerviosa i amb un somriure als llavis. Forta pujada, novament
baixada i arribo a Castellar de N'Hug, quin poble més maco. M'hi trobo l'Elisa
novament que em posa crema als genolls, em fan mal, els tinc carregats...També
m'hi trobo la Marta i la família del Pau. És agradable que t'animin tant, et
fan passar tots els mals i tirar endavant.
El recorregut segueix per les fonts
del Llobregat, on de cop i volta aixeco el cap i veig novament els pares de
l'Elisa, el Josep i la Rosa, emocionats fent-me fotos i dient-me que no pari,
sense pensar-m-ho els omplo a petons i segueixo corrent per un gran paradís com
és el Berguedà. Un cop a baix de les fonts comença una primera pujada cap al
Pla d'Erols i una segona pujada per baixar una mica i arribar al Refugi del
Rebost, m'encanta aquesta zona, em porta bons records. És agradable
intercanviar patiments i sensacions amb algun corredor, tots anem
igual...cansats i amb ganes d'arribar a Bagà. Al Rebost m'hi trobo a l'Alba
Payàs i companyia, em donen força, aigua pel damunt, quatre talls de síndria i
a seguir corrent sota la calor però amb la il.lusió de què tinc uns 6 km de
baixada i Bagà, punt psicològic bastant important!!
De
moment vaig primera, però tinc la segona i la tercera a tocar...
Finalment
Bagà!!!!Només arribar hi veig una pancarta dels meus nebodets animant-me,que macus
que són!! M'abracen i m'omplen a preguntes, ara mateix tenen una vitalitat molt
per sobre de la meva, em noto cansada.
També m'hi trobo les meves germanes, el
meu cunyat, l'Elisa i la meva mare més emocionada que ningú. L'abraço ben fort,
em dóna una energia immensament gran. I una mica més enllà esperant-me amb els
seus experts consells hi tinc la Picas que només veure'm em buida una ampolla
de litre i mig d'aigua per sobre que agraeixo. Gran dosi d'ànims i a córrer que
les tinc enganxades xafant-me els talons.
Seguidament
una pujada molt dura, ja no em fan mal els genolls però muscularment les meves
cames es queixen. Enfilo cap a Gisclareny, bec més aigua que mai, se'm fa molt
dura la pujada, el David Preñanosa em passa com un llamp. Sort en tinc que tard
o d'hora sempre s'arriba...8-9 km i m'abraço novament a la meva família
absorbint tota l'energia de la meva mare.
Pròxima
parada, Saldes. Novament l'Elisa avituallant-me de forma excel.lent, és
increïble. Dosi de família, la Sara Codina al costat i de nou la Núria dient-me
que la bordi, 25 km i meta!!
Però
queda la part més dura, primera pujada fins el Parc de la Palomera i segona cap
al Refugi d'Ensija, se'm fa duríssim. Pujar i pujar, es va acostant la nit, em
distrec amb el maravellós paissatge i amb la companyia del Marc Balañà, és
agradable compartir patiments junts.
Finalment
arribem i tinc la sort que encara tinc una mica de claror per fer la baixada
força tècnica fins a Peguera. Hi arribo fosc, i un dels millors moments...les
paraules màgiques de l'Elisa: t'espero a meta!!!!
12 km
i final. Estic cansada, les cames no em responen bé, estan adolorides i tenen
ganes de parar. Però els kilòmetres de pista següents fan que segueixin a ritme
la llum del frontal.
Però
malauradament, les ganes d'arribar, les hores corrent i el pensar que ja hi sóc
fa que se'm faci etern. A sobre, després de passar Corbera venen uns graons i
unes pujadetes que em maten.
Però
tot arriba i en el moment que toquen les campanes del Santuari de Queralt allà
estic, quina alegria més gran, només un inconvenient les meves cames s'han
d'enfrontar a escales i més escales.....definitivament demà tindré unes
agulletes desproporcionades, m'ho noto.
Però
això ja està, 2km i l'abraçada més emotiva m'està esperant....De cop i volta
deixo de veure les senyalitzacions, no m'ho puc creure!!!! Després de
desesperar-me, de trucar per dir-me que m'he perdut i de perdre 15' veig a la
llunyania una llum reflectant que m'indica novament el camí per acabar la
Núria-Queralt.
O
sigui que gaaaaaaasssssssss i Berga!!!!! A 2' de meta la Picas córrer al meu
costat, em felicita, em grava i just a meta deixa tota la glòria per mi, que
GRAN. Gràcies Núria.
3-2-1
i travesso la cinta amb les nostres 4 barres per obtenir el premi més gran, la
famosa abraçada que em fa tocar el cel amb els dits. És la millor manera de
compartir la meva victòria amb qui més m'ajuda, amb qui fa de mi que a vegades
pugui volar, gràcies a l'ombra de les meves curses per ser-hi sempre i per fer
de mi una corredora feliç.
Felicitar
al Pau Capell per l'impressionant cursa que ha fet i sobretot repetir-te que
això tot just és l'inici d'un gran futur immediat. Un plaer haver-te conegut,
ets immens!!!!!I el suport de la teva família i de la Marta encara et fan més
gran.
Felicitar
al David Preñanosa, l'Oriol Rego i el Marc Balañá per ser com són i per la
cursa que han fet i tots aquells que disfruten fent el què fan.
I
sobretot felicitar a la Judit Lamas pel gran ritme imposat durant els 92 km que
m'han fet anar de bòlit. Un plaer haver-te conegut.
.jpg)
Gràcies
família, gràcies Josep i Rosa, heu fet que aquesta ultra hagi sigut molt
especial. Gràcies Núria, ha sigut molt maco tenir-te al costat. Corredors,
organització, voluntaris, Alba, Sara, Marta, i tots aquells que directe o
indirectament sempre em feu costat, els vostres missatges, els vostres ànims, em
fan tirar endavant en els moments més baixos.
Vèrtic,
Compressport, moltes gràcies
Gràcies
Elisa, aquesta cursa torna a ser teva, per tu.
ENDAVANT
SEMPRE ENDAVANT!Travessa Núria-Queralt 2014:
Con Emmona todavía en mente y con el descanso de
Menorca y sus Fiestas de Sant Juan, tocaba preparar la UT de Núria-Queralt. Más
que preparar, mentalizarme de los 92 km y los 5500m +, no tenía tiempo material
para hacer prácticamente ningún entrenamiento físico con desnivel.
O sea que, cuatro rutinas y hacer la bolsa para irme
el viernes al Valle de Nuria a dormir. Estirar piernas, relajar musculatura,
descanso, comer bien y beber mucha agua.
Me notaba un poco fuera de carrera, las vacaciones
me habían hecho desconectar tanto que me costaba pensar que tenía que competir
de nuevo. Tenía que ponerme las pilas, mentalizarme...
Sábado a las 8h me suena el despertador, los
nervios de siempre comienzan a notarse. La música motivadora de siempre me ha
hecho entrar en situación. Hará calor?
Abro la ventana de la habitación, lo primero que
veo es el cielo azul, mi pregunta se responde rápidamente. También puedo
visualizar el arco de salida y los primeros participantes que acaban de llegar
con el tren cremallera, tengo ganas de correr, ahora ya si !!!!
Bajo a buscar el dorsal y desayuno, tengo que
alimentarme bien ya que durante la carrera como poco y tengo me quedan muchas horas
por delante.
Me dan el dorsal número 5, me gusta .... a ver si
me ayudará a hacer una buena carrera.
La carrera comienza a las 10h y media hora antes
llegan Josep y Rosa para hacerme costado en el momento de la salida, estas
cosas son las que hacen que valga la pena sufrir tanto. Nos hacemos cuatro
fotos con Elisa y compañía y ya estoy a punto!
Preparada para la salida, me encuentro con Pau
Capell, gran compañero y mejor persona, Xavi Garcia de Compressport, Judit
Lamas, Marta Prat, Alba Carbonell ... hay un gran ambiente, me gusta.
Preparados, listos y gaaaaaasssssssss !!!!! Sólo salir me cae la botella de
agua y tengo que retroceder 20m para luego hacer un trabajo anaeróbico que me
deja completamente fatigada, recuperar posiciones y establecer mi ritmo de
carrera. Empezamos bien ..jajaja..
Salimos de Núria y comenzamos a subir arriba, es
un poco más largo de lo que pensaba y mis piernas no tiran pero voy avanzando,
no tengo buenas sensaciones, hoy sufriré, el Emmona se hace notar.
Comienza la bajada, un paisaje precioso, pasamos
por el Refugio Corral Blanco con Judit Lamas, vamos a un ritmo alto. Seguimos
bajando para volver a subir hasta el avituallamiento de Nevà donde me encuentro
Elisa esperando como siempre nerviosa y con una sonrisa en los labios. Sigo con
una fuerte subida, nuevamente bajada y llego a Castellar de n'Hug, qué pueblo
más bonito. Me encuentro Elisa nuevamente que me pone crema en las rodillas, me
duelen, las tengo cargadas ... También me encuentro Marta y la familia del Pau.
Es agradable que te animen tanto, te hacen olvidar todos los males y seguir adelante.
El recorrido sigue por las fuentes del Llobregat,
donde de repente levanto la cabeza y veo nuevamente los padres de Elisa, el
José y Rosa, emocionados haciéndome fotos y diciéndome que no pare, sin pensármelo
los lleno a besos y sigo corriendo por un gran paraíso como es el Berguedà. Una
vez abajo de las fuentes comienza una primera subida hacia el Plan de Erols y
una segunda subida para bajar un poco y llegar al Refugio del Rebost, me
encanta esta zona, me trae buenos recuerdos. Es agradable intercambiar
sufrimientos y sensaciones con algún corredor, todos vamos igual ... cansados
y con ganas de llegar a Bagà. En el Refugio Rebost me encuentro a Alba Payàs y
compañía, me dan fuerza, agua por encima, cuatro cortes de sandía y a seguir
corriendo bajo el calor pero con la ilusión de que tengo unos 6 km de bajada y
Bagà, punto psicológico bastante importante !!
De momento voy primera, pero tengo la segunda y la
tercera muy cerca ...
Finalmente Bagà !!!! Nada más llegar veo una
pancarta de mis sobrinitos animándome, que guapos son !! Me abrazan y me llenan
a preguntas, ahora mismo tienen una vitalidad muy por encima de mí, me siento
cansada.
También me encuentro mis hermanas, mi cuñado,
Elisa y mi madre más emocionada que nadie. La abrazo bien fuerte, me da una
energía inmensamente grande. Y un poco más allá esperándome con sus expertos
consejos tengo la Picas que sólo verme me vacía una botella de litro y medio de
agua por encima que agradezco. Gran dosis de ánimos ya correr que las tengo
pegadas pisándome los talones.
Seguidamente una subida muy dura, ya no me duelen
las rodillas pero muscularmente mis piernas si se quejan. Enfilo hacia
Gisclareny, bebo más agua que nunca, se me hace muy dura la subida, David
Preñanosa me pasa como un rayo. Suerte tengo que tarde o temprano siempre llega
... 8-9 km y me abrazo nuevamente a mi familia absorbiendo toda la energía de
mi madre.
Próxima parada, Saldes. Nuevamente Elisa avituallándome
de forma excelente, es increíble. Dosis de familia, Sara Codina junto y de
nuevo Nuria diciéndome que la borde, 25 km y meta !!
Pero queda la parte más dura, primera subida hasta
el Parque de la Palomera y segunda hacia el Refugio de Ensija, se me hace
durísimo. Subir y subir, se va acercando la noche, me distraigo con el
maravilloso paisaje y con la compañía del Marco Balañà, es agradable compartir
sufrimientos juntos.
Finalmente llegamos y tengo la suerte de que
todavía tengo un poco de claridad para hacer la bajada fuerte y técnica hasta
Peguera. Llego que ya es oscuro, y uno de los mejores momentos ... las palabras
mágicas de Elisa: te espero en la meta !!!!
12 km y final. Estoy cansada, las piernas no me
responden bien, están doloridas y tienen ganas de parar. Pero los kilómetros de
pista siguientes hacen que sigan a ritmo la luz del frontal.
Pero desgraciadamente, las ganas de llegar, las
horas corriendo y el pensar que ya estoy hace que se me haga eterno. Encima,
después de pasar Corbera llegan unos escalones y unas subidas que me matan.
Pero todo llega y en el momento que tocan las
campanas del Santuario de Queralt allí estoy, qué alegría más grande, sólo un
inconveniente mis piernas deben enfrentarse a escaleras y más escaleras .....
definitivamente mañana tendré unas agujetas desproporcionadas, me lo noto.
Pero eso ya está, 2km y el abrazo más emotivo me
está esperando .... De repente dejo de ver las señalizaciones, no me lo puedo
creer !!!! Tras desesperarme, de hacer una llamada por teléfono desesperante para
decirme que me he perdido y de perder 15 'veo a lo lejos una luz reflectante
que me indica nuevamente el camino para acabar Núria-Queralt.
O sea que gaaaaaaasssssssss y Berga !!!!! A 2 'de
meta la Picas correr a mi lado, me felicita, me graba y justo meta deja toda la
gloria para mí, que GRANDE. Gracias Nuria.
3-2-1 y cruzo la cinta con nuestras 4 barras para
obtener el premio mayor, la famosa abrazo que me hace tocar el cielo con los
dedos. Es la mejor manera de compartir mi victoria con quien más me ayuda, con
la que hace de mí que a veces pueda volar, gracias a la sombra de mis carreras
para estar siempre y por hacer de mí una corredora feliz.
Felicitar a Pau Capell por la impresionante
carrera que ha hecho y sobre todo repetirte que esto apenas es el inicio de un
gran futur. Un placer haberte conocido, eres inmenso !!!!! Y el apoyo de tu
familia y de Marta aún te hacen más grande.
Felicitar a David Preñanosa, Oriol Rego y Marc
Balañá por ser como son y por la carrera que han hecho y todos aquellos que
disfrutan haciendo lo que hacen.
Y sobre todo felicitar a Judit Lamas por el gran
ritmo impuesto durante los 92 km que me han llevado de cabeza. Un placer
haberte conocido.
Gracias familia, gracias José y Rosa, ha hecho que
esta ultra haya sido muy especial. Gracias Nuria, ha sido muy bonito tenerte al
lado. Corredores, organización, voluntarios, Alba, Sara, Marta, y todos
aquellos que directa o indirectamente siempre me haga lado, sus mensajes, sus
ánimos, me hacen salir adelante en los momentos más bajos.
Vèrtic, Compressport, muchas gracias
Gracias Elisa, esta carrera vuelve a ser tuya. Para
ti.
ADELANTE SIEMPRE ADELANTE!
