Entrevista a la Revista Breny de Sant Vicenç de Castallet Setembre 2012

 NA LAIA DÍEZ I FONTANET I LA TDS DEL MONTBLANC

Na Laia Díez i Fontaner, com la majoria d’entrevistats en aquesta secció d’esports, fa i ha fet de l’esport “una manera de viure”. Ho podrem comprovar al llarg de l’entrevista que l’hem fet per al Breny.

1. Laia, a on vas néixer?

Vaig néixer a Sant Vicenç de Castellet, un 19 de Gener del 1978 ara fa 34 anys.

2. Què recordes de la teva infantesa…

Be, la veritat es que crec que vaig néixer fent esport. De fet amb 4 anys ja participava a les curses del poble i obtenia bons resultats, eren moments de molta il·lusió quan rebia aquelles copes de primera classificada. Aquell esperit de competició i superació encara el tinc ara.

3. I a més…?

I a mes vaig tenir la sort de que el meu pare, en Pere Díez, practicava esports al aire lliure com córrer, caminar, i jo sempre anava amb ell. M’ho passava molt bé!. No se m’oblidaran mai aquells matins de dissabte que enfilàvem fins a “ca la iaia” per gaudir de Montserrat i com no, fer un bon esmorzar amb bona companyia.

4. Vas fer ballet clàssic 7 anys…

Si vaig fer ballet clàssic durant molt de temps, però aleshores ja ho combinava amb l’esport i la meva musculatura es desenvolupava ràpidament, cosa no massa adequada per el ballet clàssic, de manera que vaig decidir dedicar-me al que realment m’omplia, que es l’esport.

5. Has practicat altres esports?

Si, i tant, vaig jugar molts anys a bàsquet i fins als 27 anys vaig ser jugadora i entrenadora d’aquest esport. També practicava alpinisme i senderisme als majestosos  Pirineu, motxilla amunt, motxilla avall. Va ser una altre bona època de la meva vida!. Després em vaig dedicar al “running” de forma mes exclusiva. Feia curses de 10, 14, 21 quilòmetres per asfalt, però després del asfalt vaig retornar a la natura, y vaig començar amb les curses de muntanya i aquesta és l’especialitat que ara practico i a la qual n’estic cent per cent “enganxada”.

6. Quines curses de muntanya has fet?

He fet moltes petites curses de pocs quilometres, però la primera cursa llarga de muntanya va ser la Marató de l’Aneto i vaig acabar molt bé. Fa un any vaig fer la Ultratrail del Montsant: era una cursa de 101 quilòmetres i un desnivell acumulat de 4500 metres. Vaig fer 3era de la classificació, en 13 hores i vaig gaudir tant que em vaig decidir per intentar fer la cursa del Montblanc.

7.També fas raids?

Sí. Aquesta modalitat esportiva també m’agrada molt, perquè requereix que siguis multidisciplinar y et permet gaudir de l’esport en equip, que m’encanta. Els raids es fan per equips de 2 o 3 participants en diferents especialitats. Faig equip amb 2 nois i una noia de Girona. El que és bàsic als raids és l’orientació i es practica “running”, BTT, escalada, kayak, patins en línia i rappel. Els raids poden durar 12 hores, 24 hores o més.

8. Què és el raid del Bimbache ?

El vaig fer fa dos anys. Era el Campionat del Món de Raids de Muntanya. Es començava a Avila i acabava a Salamanca. El vaig fer amb un equip de nois que em van venir a buscar, ja que trobar una noia amb ganes de patir tant amb certes condicions físiques , entenc que no deu ser fàcil. Aquest tipus de raid vam necessitar buscar espònsors, ja que son uns costos molt elevats i sinó no ens hagués estat possible realitzar-lo. Era un raid de 5 dies seguits, per tant era a tot hora, tant si era de nit com de dia, era qüestió de explotar el rendiment del cos per no perdre temps. Ja et pots imaginar doncs que vam  dormir poquíssim. Es tractava de fer 830 quilòmetres i els últims 80 es feien en kayak i si a les 6 de la tarda estaves al riu, havies de parar perquè era perillós baixar per aigües braves. Be, podria explicar infinitat d’anècdotes d’aquell raid però no acabaríem mai. Nomes dir que l’experiència va ser inoblidable, encara que la recuperació del meu cos val a dir que va  ser malauradament, lenta.

Actualment, un cop al mes faig un raid, durant un cap de setmana, per entrenar, però la meva especialitat és córrer.

9. I cap el Montblanc…

És una cursa importantíssima a nivell mundial i molt mediàtica. Per fer-la es necessiten certa quantitat de punts, que s’aconsegueixen fent curses de entre 80 i 100 quilòmetres. Al Montblanc hi ha 4 curses: la més important és la Cursa Reina, la UTMB (Ultra-Trail du Mont-Blanc) (169 quilòmetres i 11000 metres de desnivell acumulat), però malauradament no vaig tenir prou punts per fer-la i vaig córrer la segona cursa, la TDS (Sur les Traces des Ducs de Savoie) (114 quilometres i 7200 metres de desnivell acumulat positiu). Surts d’Itàlia (Courmayer), creues entre les muntanyes d’Itàlia per entrar a França per el “coll du petit saint bernard” i s’acaba a Chamonix. Hi ha avituallaments a diferents punts i si estàs de sort pot acompanyar-te una persona per portar-te roba de recanvi ens uns punts determinats, que va ser el meu cas.




La Climatologia va ser severa, ens va ploure sempre, durant tot el camí, i una granissada també va caure. Vam començar 1400 participants, dels quals 200 érem dones. 800 van abandonar durant la cursa. Vaig trigar a fer-la 23 hores. En el meu cas  vaig començar a les set del matí i vaig acabar a les sis del matí, del dia següent. 

Les sensacions van ser bones durant tota la cursa, primer t’envaeix una por barrejada amb emoció, de no saber que et trobaràs, però quan era al km 60 vaig “saber” que l’acabaria. M’agradaria remarcar que durant tot el camí havia molta gent animant als corredors i això es una cosa fantàstica.

I finalment, quan vaig arribar a la meta la sensació d’autoestima i felicitat va ser indescriptible, es tot tant immens que no se descriureu amb paraules, aleshores saps que has assolit un gran repte personal.

Vaig classificar-me la 137 de la general i la 5ena de la meva categoria.

10. Què penses d’aquesta cursa?

De moment , és la millor que he fet. I me n’he adonat que les dones tenim una gran fortalesa mental, i aquesta cursa no es mes que “coco”, es el que et fa tirar endavant quan les cames diuen prou. Va ser dura, be de fet es tan dura que encara m’estic recuperant. He començat a fer entrenament suaus amb bicicleta, escalada, caminar i pujar a cavall. Ja que vaig estar 48 hores sense poder caminar.

11.Quins projectes futurs tens?

Doncs, l’any vinent, fer la UTMB i al maig vull fer el raid de Menorca com entrenament. Seguit entrenar per Montserrat pujant i baixant de nit, plovent, i si aquest any tornem a estar de sort, nevant.

12. De què treballes?

Vaig llicenciar-me en INEF i treballo d’entrenadora personal. La feina la gaudeixo  igual que el “running” i aprofito les tardes de dilluns, dimecres i divendres per a entrenar i els caps de setmana per fer raids. Sempre estic fent activitats, això és sagrat per a mi.

13. Molta gent es demanarà si tanta duresa és sana…

Be, sincerament, crec que no en el tema físic, però la qualitat de vida mental i emocional que et donen per mi esta mes que recompensat aquest desgast físic. Ara per ara les curses de muntanya són la meva vida.

Em deixes bocabadada. Et desitjo molts èxits personals en un futur i continuar gaudint de la muntanya.